Ramon Macià i Tor, nat el 18-11-1925, tercer fill de Ramon Macià i de Rosa Tor. Es va casar amb Montserrat Riera i Garriga, el dia al Santuari de Queralt. Van tenir un fill:  La Rosa Maria, l'any 1955

Al llarg de la seva vida, la família van patir diversos fets tràgics que van marcar-los a tots:

el 1935, just abans de la Guerra Civil, el pare mort d'un ictus a 48 anys.

el 1936, a la vista dels esdeveniments el Josep marxa de Berga, cap a França per incorporar-se a l'exèrcit franquista. I ja a les acaballes de la guerra, mort en combat a Toro (Castelló).

Després la mare es fa càrrec de la fàbrica, sota el nom de Viuda de Ramon Macià, fins que el Ramon quan es va fer gran la va rellevar.

El Joan Noguera i Sala  -veí i amic de la família- quan es va ficar a la política municipal, el va incorporar a l'Ajuntament, on va ser tinent d'alcalde. Malgrat el moment post-guerra i les motivacions franquistes, l'estada de Joan Noguera a l'Ajuntament també va fer una gran labor per situar Berga al mapa. Rellançament de la mineria, pantà i la portada del Gral., Franco a Berga. son alguns dels trets destacats.  Algun dia se li reconeixerà la seva obra berguedana.

Finalment, la mort de la Rosa Maria, a 33 anys, deixant un fill de prop de 3 anys.

Malgrat no  haver anat a la guerra, -era un nen-,  va viure la post-guerra  amb una intensitat franquista molt forta., resultes de la mort del germà "caído por Dios y por Espanya". Sent un adolescent feia instrucció militar, incluint maneig d'armes de foc real. Arrel d'un llançament de granades,  una esquirla el va ferir del cap.   El troç de metralla que li va quedar, entre pells, va apareixer als escaners.

Un altre moment que reflexa la gran amistat amb el Joan Noguera es el següent:  L'any  0000 va haver-hi un enfrentament entre el cap de colla de la guita, El Mixu i el secretari de l'alcalde Ramon Santandreu, que va negar més fuets per la guita i va treure una pistola amenaçant al Mixu.   La plaça va reaccionar contra l'Ajuntament, i quan va sortir de l'Ajuntament i travessar la plaça, el Ramon Macià va ser l'únic que el va acompanyar.