El forn de Cal Pius, pans i coques centenàries a l’Espunyola

L'establiment compleix 100 anys des que va començar a caminar i manté el caràcter familiar del negoci. És l’únic del municipi que fa la funció de petit supermercat, tot i que oficialment només sigui un forn de pa.

Amb menys de 250 habitants que viuen escampats per diferents masies disseminades en una superfície de 35,5 km quadrats, l’Espunyola és un municipi sense cap supermercat. De fet, al marge dels restaurants, l’únic establiment d’alimentació és el forn de Cal Pius. Aquí, a part de pa i coques –com a productes més destacats–, també s’hi poden trobar altres elements d’alimentació bàsics.Aquest negoci de tradició familiar, l’origen del qual es remunta a fa cent anys, es manté aliè al pas del temps i conserva una identitat que l’ha convertit en un dels principals forns de pa de la comarca.

Tot va arrancar a Montclar l’any 1921, quan el jove Pere Rosell va començar a ser forner en un hostal. Set anys després, les seves elaboracions es van traslladar a la renovada masia de Cal Pius de l’Espunyola, on encara perduren avui gràcies a la transmissió dels coneixements de generació en generació.

Després de Pere Rosell, hi ha hagut tres generacions de la família que han treballat en l’establiment. Fins fa pocs mesos, abans que esclatés la pandèmia, també donava un cop de mà al fill de l’impulsor del negoci, Martí Rosell, de 93 anys.

El fill d’aquest últim, que també es diu Martí, explica que els moments més complicats que va viure l’establiment van ser durant la Guerra Civil per l’escassetat d’aliments. Menys complicada, en canvi, va ser la situació durant el confinament domiciliari de la primavera del 2020 i en les restriccions de mobilitat posteriors. Martí Rosell fill apunta que la clau és que han pogut anar a repartir als domicilis particulars.

El forn de Cal Pius fa aproximadament més de 100 quilos de pa cada dia, i durant els divendres i dissabte –quan rep un volum important de clients de fora de la comarca– elabora la mateixa quantitat de coques. Els dies laborables, però, no s’acostuma a fer més de 30 coques. «Venem molta coca però hi ha gent que encara els agrada menjar pa», afirma Rosell, als seus 62 anys. Durant l’època estival, a més, compta amb clients de les cases de colònies i allotjaments rurals de la zona.